Punt A: Accés al Castell, Porta Tronera i Cos de Guàrdia 

• El recorregut fins a l'interior del Castell de Santueri es realitza a través de dos trams: el primer d'ells està compost per dos murs perpendiculars amb una sèrie d'espitlleres (obertures rectangulars llarges i estretes practicades als murs) i presenta línies de pedra alineades mitjançant Opus Spicatum, antiga tècnica constructiva d'origen romà, dita així per ser en forma d'espiga de blat, molt usada en època medieval cristiana i islàmica. Aquest tram finalitza amb un arc de mig punt dotat d'una reixa; després del seu pas, ens introduïm en el segon tram.
• En el segon tram, a l'esquerra, trobem més espitlleres i enfront, la magnífica Torre de l'Homenatge; a la dreta,  les restes de la primera muralla, també amb  espitlleres, que ens condueix fins a la façana principal i la porta tronera del castell.  Noteu com les espitlleres foren orientades estratègicament per cobrir amb arcs o ballestes  les probables zones d'atac.  Es creu que el primer tram estaria tancat formant una torre. Aquesta part del castell fou consolidada el 2011.
• A la façana principal, mirant cap a dalt, es poden observar les restes del matacà, un dels elements defensius més importants del recinte, que consistia en una estructura amb forma de parapet, probablement de pedra, o potser de fusta, sustentada sobre mènsules separades entre si. Els espais entre les mènsules eren aprofitats per atacar l'enemic, amb pedres o líquids, un cop aquest es trobava al peu de la muralla i no es podia aconseguir amb altres sistemes defensius. És més, la sèrie de mènsules en el mur de la façana que es conserven  sembla indicar l'existència de tot un matacà corregut en aquesta zona que continuava a l'exterior de la torre de l'Homenatge. El seu material exacte (pedra, fusta, o ambdós) no està clar.
• La porta tronera que dóna accés a l'interior del castell es troba composta per dos arcs, un de posterior de mig punt  —restaurat l'any 2011—, i un anterior, de tipologia apuntada, que actua en la part superior com un parapet. Junts creen una variant de matacà anomenada porta "buhedera", ja que com s'observa en aixecar la vista, l'espai buit que hi ha entre tots dos arcs servia per defensar verticalment l'accés a la porta d'entrada al castell.
• Travessats els arcs de l'entrada ens trobem amb un vestíbul cobert amb volta de canó que dóna pas a l'interior del castell.  A la seva esquerra, es situa una estança que podria correspondre amb el cos de guàrdia que controlaria l'accés al recinte. S'hi accedeix a través d'un arc de mig punt i un portal de llinda.