Altres elements del castell
El Castell de Santueri va ser principalment un refugi, defensat més que per obres artificials, per la pròpia naturalesa. Només en aquells punts en què la penya sobre la qual s'aixeca podia permetre el pas de l'enemic, es van edificar muralles, torres i portes defensades amb matacans, vorades i espitlleres.
Lògicament, també van ser necessaris, a l'interior, un mínim d'edificis per facilitar algunes comoditats als seus residents: un menjador, una cuina, una capella, molins, forns, estable, els dipòsits d'aigua, etc. De tots ells se'n té constància documental en diverses fonts al llarg dels segles, principalment durant l'Edat Mitjana.
Alguns d'aquests elements han estat localitzats pels historiadors i els arqueòlegs ─i es troben en el recorregut de visita─, mentre que d'altres es desconeix la seva ubicació exacta. És probable que les properes campanyes arqueològiques que la propietat durà a terme des del 2014 i en el futur llencin llum sobre aquest tema. En tal cas, els nous items s'incorporarien a la musealització del recorregut.
A continuació recopilem algunes referències documentals als mateixos (s'ampliarà).
Se sap que, des de força abans del mes de maig de 1311, el Castell de Santueri ja comptava amb una capella, sota l’advocació de Sant Bernat (confirmada per un document de 1390), patró dels silenciats cavallers Templers. Un dels soldats o servents feia d’escolà i en alguns documents d'anys posteriors (1337) es diu que convé que sempre n’hi hagi algun "que sapia letra axí que puscha ajudar al clergue a dir la missa".
El mateix any de 1311 es reparà la teulada de la capella, i s’hi gastaren 12 £ 8 ss 9 dn.
El 1316 es compren 8 canes de tela de lli per fer unes tovalles per a l’altar i el 1318 el sacerdot féu restaurar i enquadernar un llibre de la capella.
El 1323 era el capellà Jaume d’Illa, tal vegada parent del castellà.
El 1333 n’era el prevere Jaume Rosselló.
El 1336 n’era el prevere Guillem de Montpaire, que cobrava 1,5 £ al mes.
El 5 de febrer de 1337, el rei ordenà pagar 9 ss per a candeles i misses. El mateix any es compraren unes noves tovalles per a l’altar i s’enquadernaren dos llibres de la capella.
El 1337 s’obliga al sots-castellà o lloctinent del castellà que accepti per servent a Guillem Soler, nebot del capellà, que nomia Guillem de Montpaire. Deu dies després Soler ja havia deixat la plaça i en el seu lloc es nomenà Domingo Oliver.
El 8 de juny de 1338 havia estat nomenat capellà Bernat de Camprodon, de Vilafranca de Conflent. L’any següent rebé, juntament amb la paga del mes de juliol, 5 ss per algunes reparacions que s’hagueren de fer a causa dels desperfectes fets en introduir algunes armes al castell
El 1339, 6 lliures (uns 2,5 kg) de candeles a pes per a la capella costaren 16 ss.
1341 s’enviaren a 8 lliures de candeles a pes a raó de 2 ss la lliura.
El 14 de gener de 1343 es nomenà capellà Romeu Ganalor de Manacor.
Des de 1348 ja no hi ha fins al 1522 cap altra notícia de capellans al castell de Santueri, puix tal vegada des d’aquesta data anassin a oir missa al nou monestir de Sant Salvador.
El 1390, Bernat Terragó, fuster mestre de les obres de fusta del senyor Rei en Mallorques, va reparar la Capella, entre altres.
El 1390 es paga una reparació feta a la capella i s’afegeix que està posada sota l’advocació de Sant Bernat, un dels protectors de la silenciada Ordre Militar del Temple de Jerusalem.
El 10 de gener de 1475 es fa un inventari general del castell i se cita la capella, on es trobava "l’ara" ( la pedra consagrada damunt la qual el sacerdot estén els corporals per celebrar la missa), "un missal, un coixí petit, una alba (vestidura talar, blanca i amb mànigues, usada pel sacerdot en la missa) i "un llibre de Sant Bernat, tot molt vell".
En 1521 es cita a Mn. Pere Isern, prevere, potser capellà del castell.
En un inventari del 1560 ja no s'anomena la capella.
El 1534, durant els mesos d’agost i setembre, es feren obres per valor de 69 £ 15 ss 5 dn en reparacions, entre elles a la cuina.
El 16 de març del 1540 es pagà la reparació de la teulada de la cuina, entre d'altres.
Hi havia un forn de calç exterior al castell. Així, consta que el 1541 la Procuració Reial pagà 36 £ per "655 quarteres de calç, el transport fins al castell, matar-la, reparar els camins del dit castell i adobar el forn on es feu la calç".
Dia 1 de juliol de 1542 per reparar "el forn" es pagaren 36 £. No sabem si es refereix al de calç exterior al castell o al de pa.
De dia 11 d’agost al 6 de setembre de 1552 es féu al mateix castell un forn de calç, pagant-se els jornals d’homes i dones; també es va arrancar la pedra necessària per carregar-lo, posar la llenya, coure dites pedres en el forn, algunes eines, un curtí de vinagre per beure la gen, llegum, una quarta de oli per cuynar, y un segay que mataren per la gent.
Hi ha constància de dos molins. El 1319 els mestres G. Jordi i P. Garau van preparar les peces de fusta del molí de sang i tot el necessari per reparar dues cases que tenien la teulada de terra.
En 1323 es van pagar les 9 £ 3 ss 6 dn (moneda mallorquina ) que va costar la reparació de la casa del molí.
Pel llibre de Dades del Reial Patrimoni de l'any 1325 se sap que la casa del molí estava coberta de teules i canyís.
En 1329 va arreglar els dos molins de sang un tal Miquel , de València, fuster, que va emprar 27 dies, però la peça de ferro disposada a l'ull de la mola sotana del molí de farina, sobre la qual descansa la mola volant, i els pintes de l'engranatge ─de fusta─ les van fer altres.
El 1340 es van fer noves obres per import de 7 £ 7 ss 8 dn. Van consistir en la reparació de panys, claus, portes i el molí de sang.
El 12 juny 1371, Sanxo Munar, de Felanitx, mestre de molins, va cobrar 7 £ 4 ss per a la reparació que va fer a un dels molins.
El 27 gener 1373, la Procuració Reial pagà 1 £ 13 ss per una mola del molí.
Per un inventari de 1389 se sap que hi havia en una casa del castell dos molins de sang amb els seus aparells i 4 piques de ferro.
En 1394 es torna a reparar el molí petit.
El dia 2 octubre 1404 la Procuració Reial pagà 1 £ per 4 jornals del mestre Bartomeu Vilasclar, fuster de Felanitx, que va reparar el molí.
En 1415 hi va haver unes reparacions a la casa del molí, com també en altres elements, ja que s'havia enfonsat la teulada.
El 1465 es va cobrir de volta de pedra la casa del molí, juntament amb altres reparacions importants a la resta del castell. A més, es va arreglar el propi molí ja que "no es podia moldre en ell".En 1472, de nou es va reparar el molí perquè no podia funcionar.
En 1498 es fan noves reparacions a la casa del molí , que costen 6 £ 16 ss 10 dn .
En 1534, durant els mesos d'agost i setembre, es van fer obres per valor de 69 £ 15 ss 5 dn en reparacions del molí; van consistir a posar moles i reparar una caixa gran de fusta on es guardava el blat.
En un inventari de 1560 es diu que hi havia també "la vella caixa de guardar el blat i un dels molins".
Actualment (any 2013), des d'aquesta data de 1560, no es té constància documental dels molins. Sí apareixen reparacions des de tal any, encara que escasses i de poc suma, en altres elements del castell, principalment en el segle XVI.
El 1465 es repara "lo menjador e una altra casa, dita del sots-castellà, les quals eren caygudes".
El 1390 Bernat Terragó, fuster mestre de les obres de fusta del senyor Rey en Mallorques va reparar entre altres estances, "el estables".
El 1415 en reforçà el sostre de l’estable.
El 1540 s’hagué de reparar la casa major i la teulada de la cuina.
El 1415 consta que es va reparar el terra del terrat de la casa de les armes.